PREGUNTA 5

Per trobar la resposta...

Valoració de l'assignatura

En el transcurs de l’assignatura de Usos, possibilitats i límits de les TIC hem pogut veure i aprendre diferents tecnologies i recursos. En primer lloc m’agradaria destacar l’aprenentatge del diferents tipus de tecnologies (organitzatives, artefactuals, simbòliques i biotecnològiques), com vam intentar plasmar en les tecoautobiografies realitzades. A més a més aquestes també em van permetre aprendre millor el funcionament del programa Movie Maker.

D’altre banda, i amb les exposicions dutes a terme a classe per diferents companys, vam poder conèixer de manera més dinàmica els conceptes de l’m-learning, realitat augmentada, gamificació, l’ús segur d’Internet i les xarxes socials, web 2.0, big data i la identitat digital i el dret a l’oblit. Encara que alguns ja sabia que era, aquestes exposicions em van permetre ampliar i profunditzar en tots aquests conceptes.

Finalment, em cal dir que al llarg de tota l’assignatura s’han relacionat les TIC amb la pràctica de l’educador social, fet que m’ha permès veure, i crear, exemples de dinàmiques amb col·lectius amb alguna necessitat especifica que posteriorment podré utilitzar en la meva pràctica professional.  

Big Bang Data

El passat  7 de novembre vaig anar amb uns quants companys a visitar l’exposició Big Bang Data situada al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Aquesta estava relacionada amb la presentació que es va fer a classe del Big Data, fet que em va permetre ampliar el coneixement sobre aquest concepte.

L’exposició aprofundeix en el fenomen de l’explosió de dades en que vivim, es a dir, si definíem el Big Data com la manipulació de grans conjunts de dades, que poden provenir de diferents tecnologies, el Big Bang Data és el moment en que aquesta gran quantitat de dades, a nivell global, ”explota”, genera conseqüències a nivell mundial i individual.

Una de les parts de l’exposició que més curiositat em va despertar va ser una sala on hi havia exposats els diferents sistemes d’emmagatzematge de dades al llarg dels anys, on es podia apreciar que ha mesura que passava el temps la capacitat d’emmagatzematge augmentava i en contraposició la mida de l’aparell per guardar les dades disminuïa considerablement.

La visita al CCCB em va servir per aclarir el concepte de Big Data i Big Bang Data ja que vaig poder veure-ho de manera dinàmica i didàctica.  

Una mirada social

M-learning o aprenentatge mòbil

El tema que m’ha tocat treballar i exposar, juntament amb alguns dels meus companys i companyes, ha sigut l’m-learning o aprenentatge mòbil. Durant la realització del treball he après que l’m-learning consisteix en la utilització de la tecnologia mòbil, per tal de facilitar l’aprenentatge en qualsevol moment i lloc i també esta considerat el descendent directe de l’e-learning.

Per estructurar l’explicació del nostre treball varem considerar que la millor manera era, primerament, definir el concepte segons els diferents estudiosos del tema, tot seguit explicar l’origen de l’m-learning, els seus avantatges i inconvenients, la intervenció socioeducativa que es fa d’aquest i els tipus de polítiques educatives per integrar les TIC que hi ha. I així ho varem fer. Finalment, varem dur a terme una dinàmica per tal que el concepte d’aprenentatge mòbil quedes clar. Aquesta dinàmica va consistir en dividir en grups la classe i cadascun d’aquests tenia que buscar els codis QR que hi havia repartits per la Facultat d’Educació i, a través d’aquests codis, s’accedia a una pregunta. Per respondre aquestes preguntes s’havia de buscar a Internet amb els telèfons mòbils. Després de respondre totes les preguntes se’ls formulava una pregunta final on la resposta es trobava ajuntant les inicials de les respostes de totes les altres preguntes.

Incloure a l’explicació teòrica una dinàmica participativa fa que els conceptes explicats es visualitzin d’una manera més entenedora, per aquest motiu varem decidir incloure en la nostre presentació una dinàmica.

Abans de realitzar el treball no s’havia que era l’e-learning ni l’m-learning i gràcies a aquest treball ara sóc capaç d’explicar-ho a qualsevol persona.   

http://www.slideshare.net/laiacarbomestre/m-learning-aprendizaje-mobil

Aplicacions educatives a la realitat augmentada

Al inici de la presentació, les companyes, ens van explicar el concepte de realitat augmentada que és el terme utilitzat per definir la visó que és te de la realitat quan és combina la informació virtual amb la informació física, real, ja existent, per tal d’afegir-li informació a questa realitat. Per fer-ho es poden utilitzar diversos dispositius tecnològics, com poden ser un smartphone, una tableta, un notebook, etc. I aquet, per tal de poder veure una realitat augmentada (RA) han de tenir un monitor, un software per transformar les dades reals amb realitat augmentada i uns marcadors.

Aquest concepte te una aplicació educativa important ja que pot facilitar la comprensió de conceptes difícils d’imaginar, així com també es pot utilitzar a les escoles com a nova manera d’aprendre en consonància amb la tecnologia. Però un dels grans inconvenients de la RA és el seu cost, fet que fa que encara no sigui gaire implantada en les escoles ni en altres àmbits educatius.

D’altre banda, les companyes ens van ensenyar diferents exemples de RA com les Google Glass, Google Sky Maps, TAT Augmented ID i LearnAR, entre d’altres. En el cas del Google Sky Maps i LearnAR no trobem cap problema ètic ja que els dos projectes són educatius i serveixen per ampliar l’aprenentatge i el coneixement. Però en el cas de les Google Glass i el TAT Augmented ID ens trobem amb dilemes morals i ètics a causa de que les activitats que duen a terme poden violar la intimitat de la persona i la nostre identitat digital, a més a més de fer que les relacions entre persones siguin molt diferents de com les coneixem ara. A continuació trobareu dos enllaços per poder comprendre que és el TAT Augmented ID.

 https://www.youtube.com/watch?v=tb0pMeg1UN0 

Per acabar la presentació varem fer una dinàmica que consistia en separar-nos per grups i, repartits per la facultat, hi havia diversos codis QR que, amb el lector de codis QR que teníem al mòbil vam poder descodificar-los i t’enllaçava a una pregunta. Cada grup havia de respondre a la seva pregunta i el mateix codi t’indicava on estava situat el següent codi on hi havia una altre pregunta. Aquesta dinàmica va servir per entendre millor el concepte de realitat augmentada, així com també els diferents vídeos que ens van reproduir al llarg l’exposició.  

Gamificació

Per iniciar l’exposició els companys que explicaven la gamificació van utilitzar, de manera introductòria en el tema, una dinàmica que consistia en separar per grups la classe i cadascun dels grups tenia un color, i havia de fer unes probes (dibuix, mímica, etc.) relacionades amb les TIC. Aquesta dinàmica en si mateixa ja era un exemple de gamificació. I tot seguit ens van explicar el concepte. La gamificació és el procés relacionat amb el pensament del jugador i les tècniques del joc per atraure els usuaris i incitar la interacció i té com a objectiu introduir estructures creatives i innovadores provinents dels jocs. Les tècniques que utilitza la gamificació són la mecànica, la dinàmica i els components del joc. La mecànica són regles que aconsegueixen que l’activitat s’assembli a un joc i així tenir la participació per part dels usuaris. La dinàmica són els aspectes i valors que s’afegeixen perquè l’activitat sembli una experiència lúdica, es a dir, les motivacions que impulsen a l’usuari a seguir jugant. I per últim, els components del joc que són aplicacions i objectes necessaris per dur a terme l’activitat.

D’altre banda, i per finalitzar l’exposició, ens van mostrar un seguit d’exemples com el projecte Quorum, que és un simulador social per educar en valors, que consisteix en que se’t dona un personatge a l’atzar i a mesura que va evolucionant el joc t’enfrontes a diferents situacions.

Cal destacar que l’exposició va ser molt original, ja que, a més a més d’introduir una dinàmica la van portar a terme al inici, fet que em va despertar l’interès per saber amb més exactitud que era la gamificació.