Big Bang Data

El passat  7 de novembre vaig anar amb uns quants companys a visitar l’exposició Big Bang Data situada al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Aquesta estava relacionada amb la presentació que es va fer a classe del Big Data, fet que em va permetre ampliar el coneixement sobre aquest concepte.

L’exposició aprofundeix en el fenomen de l’explosió de dades en que vivim, es a dir, si definíem el Big Data com la manipulació de grans conjunts de dades, que poden provenir de diferents tecnologies, el Big Bang Data és el moment en que aquesta gran quantitat de dades, a nivell global, ”explota”, genera conseqüències a nivell mundial i individual.

Una de les parts de l’exposició que més curiositat em va despertar va ser una sala on hi havia exposats els diferents sistemes d’emmagatzematge de dades al llarg dels anys, on es podia apreciar que ha mesura que passava el temps la capacitat d’emmagatzematge augmentava i en contraposició la mida de l’aparell per guardar les dades disminuïa considerablement.

La visita al CCCB em va servir per aclarir el concepte de Big Data i Big Bang Data ja que vaig poder veure-ho de manera dinàmica i didàctica.  

Una mirada social

M-learning o aprenentatge mòbil

El tema que m’ha tocat treballar i exposar, juntament amb alguns dels meus companys i companyes, ha sigut l’m-learning o aprenentatge mòbil. Durant la realització del treball he après que l’m-learning consisteix en la utilització de la tecnologia mòbil, per tal de facilitar l’aprenentatge en qualsevol moment i lloc i també esta considerat el descendent directe de l’e-learning.

Per estructurar l’explicació del nostre treball varem considerar que la millor manera era, primerament, definir el concepte segons els diferents estudiosos del tema, tot seguit explicar l’origen de l’m-learning, els seus avantatges i inconvenients, la intervenció socioeducativa que es fa d’aquest i els tipus de polítiques educatives per integrar les TIC que hi ha. I així ho varem fer. Finalment, varem dur a terme una dinàmica per tal que el concepte d’aprenentatge mòbil quedes clar. Aquesta dinàmica va consistir en dividir en grups la classe i cadascun d’aquests tenia que buscar els codis QR que hi havia repartits per la Facultat d’Educació i, a través d’aquests codis, s’accedia a una pregunta. Per respondre aquestes preguntes s’havia de buscar a Internet amb els telèfons mòbils. Després de respondre totes les preguntes se’ls formulava una pregunta final on la resposta es trobava ajuntant les inicials de les respostes de totes les altres preguntes.

Incloure a l’explicació teòrica una dinàmica participativa fa que els conceptes explicats es visualitzin d’una manera més entenedora, per aquest motiu varem decidir incloure en la nostre presentació una dinàmica.

Abans de realitzar el treball no s’havia que era l’e-learning ni l’m-learning i gràcies a aquest treball ara sóc capaç d’explicar-ho a qualsevol persona.   

http://www.slideshare.net/laiacarbomestre/m-learning-aprendizaje-mobil

Aplicacions educatives a la realitat augmentada

Al inici de la presentació, les companyes, ens van explicar el concepte de realitat augmentada que és el terme utilitzat per definir la visó que és te de la realitat quan és combina la informació virtual amb la informació física, real, ja existent, per tal d’afegir-li informació a questa realitat. Per fer-ho es poden utilitzar diversos dispositius tecnològics, com poden ser un smartphone, una tableta, un notebook, etc. I aquet, per tal de poder veure una realitat augmentada (RA) han de tenir un monitor, un software per transformar les dades reals amb realitat augmentada i uns marcadors.

Aquest concepte te una aplicació educativa important ja que pot facilitar la comprensió de conceptes difícils d’imaginar, així com també es pot utilitzar a les escoles com a nova manera d’aprendre en consonància amb la tecnologia. Però un dels grans inconvenients de la RA és el seu cost, fet que fa que encara no sigui gaire implantada en les escoles ni en altres àmbits educatius.

D’altre banda, les companyes ens van ensenyar diferents exemples de RA com les Google Glass, Google Sky Maps, TAT Augmented ID i LearnAR, entre d’altres. En el cas del Google Sky Maps i LearnAR no trobem cap problema ètic ja que els dos projectes són educatius i serveixen per ampliar l’aprenentatge i el coneixement. Però en el cas de les Google Glass i el TAT Augmented ID ens trobem amb dilemes morals i ètics a causa de que les activitats que duen a terme poden violar la intimitat de la persona i la nostre identitat digital, a més a més de fer que les relacions entre persones siguin molt diferents de com les coneixem ara. A continuació trobareu dos enllaços per poder comprendre que és el TAT Augmented ID.

 https://www.youtube.com/watch?v=tb0pMeg1UN0 

Per acabar la presentació varem fer una dinàmica que consistia en separar-nos per grups i, repartits per la facultat, hi havia diversos codis QR que, amb el lector de codis QR que teníem al mòbil vam poder descodificar-los i t’enllaçava a una pregunta. Cada grup havia de respondre a la seva pregunta i el mateix codi t’indicava on estava situat el següent codi on hi havia una altre pregunta. Aquesta dinàmica va servir per entendre millor el concepte de realitat augmentada, així com també els diferents vídeos que ens van reproduir al llarg l’exposició.  

Gamificació

Per iniciar l’exposició els companys que explicaven la gamificació van utilitzar, de manera introductòria en el tema, una dinàmica que consistia en separar per grups la classe i cadascun dels grups tenia un color, i havia de fer unes probes (dibuix, mímica, etc.) relacionades amb les TIC. Aquesta dinàmica en si mateixa ja era un exemple de gamificació. I tot seguit ens van explicar el concepte. La gamificació és el procés relacionat amb el pensament del jugador i les tècniques del joc per atraure els usuaris i incitar la interacció i té com a objectiu introduir estructures creatives i innovadores provinents dels jocs. Les tècniques que utilitza la gamificació són la mecànica, la dinàmica i els components del joc. La mecànica són regles que aconsegueixen que l’activitat s’assembli a un joc i així tenir la participació per part dels usuaris. La dinàmica són els aspectes i valors que s’afegeixen perquè l’activitat sembli una experiència lúdica, es a dir, les motivacions que impulsen a l’usuari a seguir jugant. I per últim, els components del joc que són aplicacions i objectes necessaris per dur a terme l’activitat.

D’altre banda, i per finalitzar l’exposició, ens van mostrar un seguit d’exemples com el projecte Quorum, que és un simulador social per educar en valors, que consisteix en que se’t dona un personatge a l’atzar i a mesura que va evolucionant el joc t’enfrontes a diferents situacions.

Cal destacar que l’exposició va ser molt original, ja que, a més a més d’introduir una dinàmica la van portar a terme al inici, fet que em va despertar l’interès per saber amb més exactitud que era la gamificació. 

Ús segur d’Internet i de les xarxes socials

La exposició  que van realitzar les nostres companyes sobre l’ús segur d’Internet i les xarxes socials va ser simulant que eren d’una associació i que la feien en una escola o institut.

Primerament ens van explicar els avantatges i inconvenient. Com a avantatges hi ha que podem crear esdeveniments i difondre’ls , així com quedar i comunicar-nos amb els amics de manera instantània. El principal inconvenient és que si no configurem adequadament la privatització del nostres comptes en xarxes socials no sabem qui pot veure el que pengem. Per tal de que ens n’adonéssim, les companyes ens van proposar que expliquéssim una vivència relacionada amb el principal inconvenient de les xarxes socials, que ens hagués passat a nosaltres, fet que ens va permetre veure més clarament aquest inconvenient.

Tot seguit ens van donar uns consells per utilitzar les xarxa amb seguretat, com per exemple, triar la xarxa social adequada i saber quina privacitat te,evitar que els equips recordin el teu usuari i contrasenya i controlar la teva privacitat, els teus contactes i imatges. Finalment i per acabar, ens van donar unes quantes recomanacions alhora d’utilitzar els smartphones. Entre les que trobem mantenir l’smartphone amb contrasenya, no guardar les teves contrasenyes en les aplicacions, utilitzar contrasenyes llargues, mantenir el bluetooth desactivat, personalitzar el telèfon i navegar sempre per llocs web permesos, entre d’altres.  

De quin país és capital Yakarta?

Web 2.0

L'exposició que van realitzar les companyes sobre la web 2.0 va ser molt enriquidora ja que ens van presentar l'evolució de la web 1.0 a la web 2.0, així com els avantatges i desavantatges d'aquesta última. La web 1.0 va ser creada al 1991 i esta basada en l'hipertext, es a dir, per paraules claus, per tant l'usuari te una interacció mínima, només es consumidor d'informació. Hi ha una actualització no periòdica del continguhttp://www.tv3.cat/videos/1169719http://www.tv3.cat/videos/1169719, i aquest és creat per experts. La web 1.0 és d'accés senzill i ràpid a la informació.

En canvi, la web 2.0, que va ser creada al 2003, s'entén com una plataforma, es a dir, com a lloc d'intercanvi d'informació on l'usuari es el protagonista i hi té una participació activa, ja que es aquest qui produeix el contingut. Però en la web 2.0 no tot són avantatges, cal remarcar que l'accés a la informació es més complicat que en el cas de la web 1.0 a causa de la quantitat d'aquesta. També s'ha de tenir en compte que la informació privada pot arribar a tercers, sobretot en els perfils personals dintre de les xarxes socials.

Alguns exemples de web 2.0 són Blogger, Google, Wikipèdia, Facebook, Linkedink, Trabber, entre molts d'altres que podreu trobar a http://internality.com/web20/files/mapa-web-20.pdf. En aquest enllaç també podreu observar conceptes clau sobre la web 2.0.

Al finalitzar la presentació, les companyes ens van voler ensenyar un exemple de web 2.0 aplicada a l'educació social, per fer-ho van utilitzar la web d'ARASAAC (http://www.catedu.es/arasaac/) que es un portal de comunicació alternativa on és pot crear símbols, animacions i frases, entre d'altres.

Per concloure, crec necessari esmentar que, encara que utilitzo diàriament la web 2.0, i n'havia sentit a parlar, no m'havia plantejat el concepte en si, ni tampoc sabia de l'existència d'una web 1.0, ni com es definia. Per acabar, us recomano que mireu el vídeo que us adjunto (http://www.tv3.cat/videos/1169719) sobre les xarxes socials que va fer TV3 en el programa “30 minuts”, ja que m'ha semblat de gran interès.

Big data

Algunes de les companyes ens van fer una presentació sobre el fenomen del Big Data, que personalment no n'havia sentit mai. El Big Data, és la manipulació de grans conjunts de dades, que poden provenir de diferents tecnologies. L'origen d'aquest fenomen recau al 1880 on, a causa d'una sobrecàrrega d'informació per calcular el cens demogràfic, Hollerith va crear la màquina tabuladora. Més tard, i va haver una explosió de la informació i al 1959 es va crear la memòria virtual i set anys després ja s'estava buscant una solució per organitzar totes aquesta dades. Al llarg dels anys posteriors el creixement de la informació i del sector de la comunicació era una evidència. I al 1997, la Nasa, per primera vegada parla del problema del Big Data. Un fet que va semblar curiós es que al 2007 es va fer el primer estudi que va calcular i preveure, per al 2010 la quantitat de creixement de la informació i que, en arribar a aquest anys, s'havia superat la xifra de manera molt extremada.

També ens van parlar de les quatre V: volum, varietat, velocitat i veracitat, que exemplifiquen les dades a escala, de moltes formes, en moviment i la incertesa d'aquestes dades.

Com a conclusió varem veure que les plataformes socials d'internet construeixen un perfil extremadament detallat de les preferències de cadascú, així com que hi ha un estat de vigilància massiu i totes les accions dintre la xarxa creen una empremta digital.

Per finalitzar la exposició ens varen proposar que reflexionéssim sobre una qüestió: creieu que som nosaltres qui dona valor a les dades, o són les dades les que ens donen valor a nosaltres?

Personalment crec que som nosaltres els que donem valor a les dades, ja que cadascú pot interpretar una mateixa dada de múltiples maneres, per tant, segons els ulls que visualitzen les dades o qui les analitza obtindrem una visió o altre. 

Identitat digital i dret a l'oblid

Després de l'exposició de les meves companyes sobre la identitat digital i el dret a l'oblid puc dir que se una mica més sobre el tema. Primerament, he aprés que la identitat digital és el conjunt d'informació d'una persona que està exposada a internet, fet que es conseqüència de la comunicació 2.0, ja que aquesta ens permet penjar informació a la xarxa i interactuar amb altres usuaris. Però no som conscients de les seves conseqüències, per exemple, quan pengem una fotografia al facebook aquesta pot ser vista per molta gent i no tenim la seguretat de l'ús que en faran, ni els altres usuaris, ni els que controlen facebook. Aquestes xarxes socials, com facebook, entre d'altres, ens concedeixen l'oportunitat de tenir més d'una identitat al mateix temps i també ens permeten regular el grau de privacitat que volem tenir en els nostres perfils a la xarxa, però no hem d'oblidar que tot el que publiquem en la xarxa queda immortalitzat dintre d'aquesta.

D'altre banda, el dret a l'oblit, és el dret a que les webs esborrin tot rastre, dintre de la web on es sol·liciti, d'una persona, es a dir, és la protecció de les dades personals.

A continuació de la explicació teòrica les companyes ens van proposar una dinàmica molt interessant. Per començar van donar detalls d'una persona de la classe que havien obtingut a través de facebook d'aquesta sense ser amic en el facebook, per tant com si fossin una persona anònima que miressin el perfil d'aquest. Després, la persona que es sentis identificada amb els detalls que estaven dient s'havia d'identificar i vam comprovar que donem molta informació personal a través de les xarxes socials. Seguidament ens van invitar a que busquéssim el nostre nom a google i comprovar el que apareixia sobre cadascú. Personalment, vaig trobar la meva fotografia de perfil del facebook i articles sobre teatre on figurava com a intèrpret. Després de la presentació i la dinàmica vaig sentir l'impuls de canviar la meva privacitat al facebook, i a les altres xarxes socials que tinc activades, i restringir-la més.

Vaga d'estudiants

Aquests dies (21, 22 i 23 d'Octubre) s'ha dut a terme una vaga general d'estudiants a nivell nacional convocada pel Sindicat d'Estudiants en defensa el dret d'una educació pública i de qualitat, on no hagis de tenir les butxaques plenes de bitllets per poder anar a la universitat. La vaga s'ha convocat per fer saber als governs la indignació envers la LOMCE, ja que potencia el que acabem d'esmentar, i del ministre Wert que vol introduir el copagament en els estudis postobligatoris, fet que provocaria que moltes persones no es poguessin permetre cursar aquests estudis.Referent a les Universitats, s'ha pujat l'import de les taxes i han disminuït el nombre de beques i el seu import, a més a més de ser pagades amb demora. També es defensa la democràcia, i per tant, el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.D'altre banda, les retallades de CiU, des de 2010, en l'àmbit educatiu públic segueixen sent motiu de queixa i com bé diu el manifest del Sindicat d'Estudiants, únicament ha plantejat la seva oposició pel que fa a la qüestió lingüística, però la defensa de l'ensenyament i ús del català va lligada a la defensa de la qualitat de l'educació pública, amb recursos i inversió suficient.El que el Sindicat d'Estudiants creu és que una mobilització estudiantil és l'únic camí, però realment es necessària una mobilització de tres dies, on molts estudiants opten per quedar-se a casa dormint en comptes de lluitar pels seus drets? O amb un dia de vaga aquesta seria més unitària i un nombre més elevat d'estudiants hi participaria?

Les dones movem el món. Ara l'aturarem! #vagadetotes

Sota el lema de Les dones movem el món. Ara l'aturarem! el passat 22 d'octubre es va convocar una jornada de lluita cap a la vaga general per reivindicar diversos punts. Entre ells m'agradaria destacar que les dones volem i defensem l'autonomia dels nostres cosos i un avortament lliure, i accés universal a les tècniques de reproducció assistida. El reconeixement de les diferents identitats de gènere, de la llibertat d’opció sexual i dels diferents tipus de famílies i unitats de convivència. Volem combatre les violències masclistes, i volem el repartiment de tots els treballs (reproductius i productius) així com el seu reconeixement social, laboral i econòmic, també d’aquells tradicionalment feminitzats o inserits en l’economia considerada informal. Reivindiquem la fi de la discriminació laboral per raó d’ètnia, gènere, classe, edat i sexualitat. Apostem per una economia social i solidaria que posi al centre la vida de les persones, en contra el sistema capitalista. Volem el repartiment de tots els treballs. 

Per totes aquestes raons i més que podreu trobar a https://vagadetotes.wordpress.com/ es va convocar la jornada de lluita cap a la vaga general que és te previst dur a terme a la primavera, una vaga on hi participin i englobi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs, productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. 

Dintre d'aquesta jornada de lluita es van dur a terme diverses activitats entre elles una manifestació unitària que va sortir des de Plaça Catalunya (Barcelona) a les 19 hores. En aquesta es va reivindicar tots els punts esmentats amb diversos càntics.  

Presentació: natiu digital o immigrant digital?

Hola!

Sóc una estudiant de primer curs del grau en educació social i vinc d'un batxillerat social. I perquè he escollit estudiar educació social? La resposta és complicada i simple alhora. Per una banda és complicada, ja que abans de decidir que algun dia volia arribar a ser educadora social vaig haver d'afrontar la meva primera, de moltes, decisions importants en l'àmbit acadèmic: triar la modalitat de batxillerat que volia cursar. Primerament la meva idea era estudiar el batxillerat científic per en un futur, estudiar psicologia, però després de rumiar-m'ho molt la meva conclusió em va portar a formar-me en el batxillerat social, ja que vaig comprendre que la meva finalitat, sigues quina sigues la meva professió, havia de ser beneficiar a la societat com a conjunt, per a què tothom tingui una igualtat d'oportunitats. I dos anys més tard va ser el moment d'inscriure's a la universitat, fet que tampoc va ser fàcil. Després de mirar detingudament tots aquells graus que creia que em podrien agradar vaig arribar a una conclusió, havia d'estudiar educació social, ja que seria una bona eina d'aprenentatge per a poder aconseguir la meva finalitat.

El que més em va atreu-re dins de l'educació social, que engloba diversos àmbits específics d'intervenció, com són l'educació social especialitzada, l'educació de persones adultes, la formació laboral i l'animació sociocultural, va ser l'àmbit de l'educació social especialitzada, més concretament els infants i adolescents en risc d'exclusió social i les presons.

Per altra banda la resposta a perquè vaig escollir educació social és molt simple: volia aportar el meu granet de sorra en aquesta societat que cada vegada sembla més deshumanitzada i on, sovint, es prioritzen coses que només tenen valor material.

Fent referència a l'assignatura d'usos, possibilitats i límits de les TIC en l'educació social crec que hem servira per aprendre a utilitzar correctament les tecnologies com a eina en l'àmbit educatiu i social, així com a millorar i ampliar la meva relació amb la tecnologia. I referent a la tecnologia cal esmentar dos conceptes importants: natiu digital i immigrant digital. Segons el tecnòleg Marc Prensky, que va definir el terme natiu digital com a aquelles persones pels que Internet existeix des que tenen ús de raó, és a dir, que no recorden la vida sense Internet, seria una nativa digital però, fins que no vaig tenir onze anys no vaig gaudir d'un ordinador amb internet, encara que aquest ja existia de manera generalitzada, per tant m'aproximo més a la definició, que el mateix Prensky va fer, d'immigrant digital: persona que no ha nascut en un entorn on Internet existeix des que han nascut però s'hi adapten.